EN TANGO

La veig venir de lluny. Menuda, prima i saltarina. Camina decidida perquè festeja la vida. La cua de cavall de rastes es balanceja d’una banda i de l’altra. Quan arriba al meu costat, obre els braços i m’envolta tota. Menuda, prima i afectiva. És una d’aquelles persones que t’expressen tot en una abraçada perquè s’entreguen... Continue Reading →

ENLAIRAR-SE…

...i desaparèixer amunt, amunt. Deixar anar llast. Mirar avall i veure un paisatge uniforme on es confonen camps i camins. Ser volàtil a tot. Per alleugerir la càrrega personal. Els nusos i els entrabancs. Tocar els núvols. I arribar al cel. © Mercè PrL Imatge: pixabay

ELS INVISIBLES

(Gràcies a la iniciativa d'ARRELS que ho fa possible) Se celebra cada any, de manera símbòlica, la visibilitat dels sensesostre amb aquesta mostra al carrer, el lloc on vivien per circumstàncies diverses. En el dia a dia els donem l'esquena i ens n'apartem. Com si fossin apestats. Interessar-nos per la història que s'amaga rere unes... Continue Reading →

BRINDIS

(WordPress m'avisa que he arribat a cinc-centes entrades.) Una suma on hi ha una mica de tot; però sobretot ganes. Tot i que també he tingut moments de defalliment. De tirar la tovallola. De buscar el sentit de publicar per a una molt petita minoria. I la majoria, amics. I he de ser sincera. Publico... Continue Reading →

NIT D’INSOMNI

(Pensaments recurrents mentre no puc dormir)Escriure em genera sentiments contradictoris. Seducció i por. No por a la pàgina en blanc ni a les paraules i frases. Por a no tenir res a dir. Diria que tinc el cap poblat d’idees. Idees en abstracte. D’inicis de relats. D’algun que altre personatge amb forma. Però quan arriba... Continue Reading →

ATRAPADA

Hi ha dies que em llevo amb l’ànima encongida. I no sé ben bé per què. Aquests darrers dies, amb menys claror matinera pel canvi horari, apareixen ombres desconegudes. Un neguit sense explicació. Una tristor barrejada amb desconcert. I malgrat tot, acabo aixecant la persiana perquè entri la claror i comenci el dia sense saber... Continue Reading →

FATIGA VERSUS LUCIDESA

Quan més cansada, més sensació de lucidesa. Potser perquè la fatiga ignora les barreres d’autocontrol i el pensament vola lliure. Són moments en què tot flueix natural. Com si hagués donat amb l’entrellat d’un problema que no aconseguia resoldre. És bona aquesta desinhibició. Perquè l’ego deixa de presentar batalla. © Mercè PrL Imatge: pinterest

TÈCNICA PER DESTRESSAR-ME

Tancar-me de bon matí a la cuina; si pot ser mentre tothom dorm. Posar música. Relaxant o bailonga. Segons el dia i el plat a cuinar. Escampar a sobre de la taula els ingredients, quants més, millor. Preparar sofregits i trinxar els ingredients ben petits i prims. Combinar colors, com una composició pictòrica. Taronges amb... Continue Reading →

UN DELS MILLORS MOMENTS DEL DIA

L'olor del cafè que, hospitalària, es difon per la casa. L'illa del tresor Joan Margarit Aixecar-se molt d'hora mentre tothom dorm. Obrir el pot del cafè. Deixar que la flaire ens desperti del tot. Encendre el fogó i posar la cafetera al foc. Sentir el brunzit del líquit quan puja, fins que el soroll es... Continue Reading →

LA LLETRA DEL PARE

M'agrada imaginar que la meva se li assembla una mica. Com metges redactant una recepta. Un retall de la lluita personal per reivindicar un dret que li van denegar sempre: Ser considerat presoner de guerra en un camp de concentració. No va arribar a saber mai que li havien concedit aquell dret llargament reivindicat. La... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑