TRAPELLERIES. 3

LA BATEDORA El més petit dels germans era un golós. Sempre preparat per tastar qualsevol aliment. Aquella tarda, quan va tornar d'escola, no hi havia ningú a casa. Es va preparar un batut de llet amb cacao amb el pimer. Perquè el volia amb molta escuma. La impaciència i la golafreria van fer que el... Continue Reading →

Anuncis

SENSE MEMÒRIA

Del llibre: Fugir era el més bell que teniem. Marta Marín-Dòmine " L'Alzheimer és un dard dirigit al cor del nostre narcisisme. Constatem que la memòria és l'altre. I que si la memòria de l'altre desapareix, la memòria del que som cau en el buit, en l'etern oblit. Ja no hi ha ningú per validar... Continue Reading →

TRAPELLERIES. 2

LA PLANXA La germana, en canvi, s'entretenia mirant la mare quan planxava. Això i una imaginació desbordant, que alimentava amb la lectura d'algunes pàgines del TBO, la van portar a voler experimentar els beneficis de la planxa en d'altres situacions que no fos la d'allisar la roba. En un descuit de la mare que havia... Continue Reading →

MUDAR

Soc com alguns animals. Em vaig desprenent en cada muda, d'antigues ferides. © Mercè PrL Imatge: google

TRAPELLERIES. 1

LA MÀQUINA DE COSIR De tots els germans, ell era qui sentia una atracció fatal per les agulles i els seus mecanismes. Badava davant la màquina de cosir quan la mare la feia anar. Anava mirant el joc de peu d'ella i el ritme de l'agulla que pujava i baixava. Una tarda que ella no... Continue Reading →

EL FUTUR A LES NOSTRES MANS

  Una foto i un títol que ho diuen tot. Poques paraules més. Quina és la nostra responsabilitat individual i col·lectiva en aquest deteriorament que es fa palès al nostre voltant? Sabrem transformar la forma en què vivim? Sense demora. Ja. © Mercè PrL Imatge: stokpic. pixabay  

TATUATGE

Exhibies els dos nens amb orgull. I em vas confessar que feies de la feina una forma de vida gravada a la pell. © Mercè PrL Foto: Mercè

SELFIES

Autoretrats que han crescut de forma compulsiva. El fotògraf vol donar constància de la seva presència. Hi ha un desig obsessiu d'aparèixer sempre. Implica un cert exhibicionisme? Aquest pensament em porta a plantejar-me si determinats blogs no s'assemblen molt a les selfies. Entrades on mostrem punts de vista molt personals, sentiments i emocions emmascarades, el... Continue Reading →

ALOSA O MUSSOL?

Hi ha gent amb ritmes vitals diürns. Es regeixen per la llum solar. Matinen. S'aixequen amb una càrrega d'energia espectacular. A mida que avança el dia, les energies van minvant i arriben al vespre sense esma. És retiren aviat.  Són aloses. D'altres tenen dificultat en connectar amb elles mateixes i amb el món quan es... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑