TRENCAR ESQUEMES

Drets del lector: 1.- El dret a no llegir. 2.- El dret a saltar pàgines. 3.- El dret a no acabat el llibre. 4.- El dret a rellegir. 5.- El dret a llegir qualsevol cosa. 6,. El dret al bovarysme. 7.- El dret a llegir en qualsevol lloc. 8.- El dret a fullejar. 9.- El... Continue Reading →

Anuncis

DILLUNS DE PASQUA. LA MONA

Somia que es banya en una piscina plena de xocolata. Quan es desperta és a l'aparador d'una pastisseria amb un rètol que diu: PRIMER PREMI (Del llibre "Anades d'Olla. Saboroses aventures de la cuina i la taula. PASTA de FULL, col·lectiu de dones escriptores) © Mercè Imatge: google    

OUS DE PASQUA

Material fràgil a les mans. Buidar-los amb cura i delicadesa. Quants se'n queden pel camí? Decorar-los. Si les gallines puguessin parlar... Jugar. Amagar-los per la casa o pel jardí. © Mercè PrL Imatge: google

TRET DE SORTIDA

Dijous tarda. A les carreteres, corrues de tortugues motoritzades que semblen vehicles. Viatgers arrossegant maletes pel vestíbul de Sants. Cansats abans d'emprendre camí. Gent pendent durant tota la setmana de les inclemències del temps. Roba d'estiu o d'hivern? A esquiar o a la platja? Viatge llarg o viatge curt? Catalunya o l'estranger? Presses i estrès.... Continue Reading →

DE PALMES I PALMONS

(Coses de l'Adela) És nena, palma! Si és un vailet, palmó. Estava desitjosa de fer-se major i deixar de portar palma. Aquella palma, que any rere any, la mare guarnia amb una llaçada esplendorosa i cursi. Ella volia un palmó, però no es va atrevir mai a dir-ho. Un palmó com el del seu germà per... Continue Reading →

CAVIL·LACIONS

Quan l'amor no és compartit, té dret a anomenat-se amor? No és més  aviat una quimera, una fantasia, una irrealitat? Un amor no compartit,  és un amor estèril? © Mercè PrL Imatge: google  

MIRALLS.3

Sense reflex Ho va comprovar de primera mà quan el mirall li va retornar una imatge absent. I és que els cadàvers no tenen mai reflex. Va haver d'acceptar que estava ben mort. © Mercè PrL Imatge: pixabay

CONFIDÈNCIES D’UNA DESCONEGUDA

(La realitat supera la ficció. Sempre) Fa un dia gris i fred. A l’esplanada de davant del pavelló d’esport uns nens juguen a empaitar-se. Dues dones amb pals de caminar esperen en un banc. Es miren i somriuen. ―És la primera vegada que vens? ―diu la Nati per trencar el gel. ―A Collpelat? No. Tot... Continue Reading →

PER GOLEJADA

Tres equips en el tren: Els qui llegeixen, en franca minoria. Els qui baden o dormen. Pocs. I els connectats. Aquests fan un ple. Què ens està passant? © Mercè PrL Imatge: google  

Bloc a WordPress.com.

Up ↑