Aquesta història no es meva; me la va explicar la Roser un dia que vam coincidir a l'estació. Fa uns quants anys ja, prop de les vies, hi havia el cotxet d'un nadó. Una nina feta de roba, que la mare ha cosit per a la petita, penja d'una goma i es balanceja. Ella és... Continue Reading →
UN SOPAR ACCIDENTAT
Diuen els qui em coneixen de petita que aquest deu ser un record robat. Els dic que no, que puc descriure amb tota mena de detalls les persones, l'atmosfera, el lloc. Em passa pel cap com una pel·lícula. Asseguts al voltant d'una taula rodona, sopàvem mongeta tendra. De sobte la porta alta d'un armari va... Continue Reading →
UNA GOSSA HIPERACTIVA
No us refieu del seu posat tranquil. La Nit és una gossa d'atura inquieta, tafanera i extremadament carinyosa. Vaig viure amb ella uns quants anys i la vaig a veure de tant en tant. No m'oblida mai perquè és molt fidel quan estableixes vincles amb ella. Fidel i lleial. Sempre em rep amb les mateixes... Continue Reading →
FORT APACHE
A la maleta del germà mort vam trobar un fort apache amb cavalls, indis i vaquers de plàstic. Algunes de les figures tenien les armes i els braços amunt en senyal de rendició. D'altres, amb pistoles, punyals i arcs a punt de disparar mostraven el desig de lluita i de proclamar-se vencedors. Una guerra inacabada... Continue Reading →
LA REBEL·LIÓ DE LES OMBRES
Fartes de pertànyer al món de la foscor. Cansades d'estar sempre esclavitzades, van decidir rebel·lar-se i tenir vida pròpia. © Mercè PrL Imatge: pinterest
SILENCIS
Hi ha persones per a qui el silenci és un bàlsam. El lloc on es troben amb elles mateixes. L'espai on resonen les seves emocions. En canvi per a d'altres, el silenci és una condemna. Un tunel fosc minat de paranys. Un laberint sense sortida. Una paraula que fa por pronunciar. Per a mi és... Continue Reading →
CARAMELS DE COLORS
Fa una setmana vaig rebre un burofax. La casa dels avis s’havia de buidar amb urgència. Uns jubilats anglesos l’havia comprada i volien començar a fer obres. Feia molts anys que no trepitjava aquell lloc i mentre m’hi acostava la vaig imaginar humida, fosca i plena de pols i de teranyines. Quan penso en les... Continue Reading →
LA MARE PLANTADA AL JARDÍ
Escriptura automàtica. 12 minuts Suporta les inclemències del temps i es transforma lentament en part del paisatge quotidià. Arrelada al tros de terra que ella mateixa conreava per esdevenir part de la terra sense ser terra. Només part d'ella. L'observo des de la finestra del menjador. Atenta als petits canvis que només un observador acurat... Continue Reading →
TEORIES
Avui, la Lena ha pensat en una absurda tradició familiar. Ser dona d’un sol home. Per què? Quan ho va ser, somiava de nit i de dia amb carícies que no tenia. I posava cares diferents als seus somnis. Va créixer amb un desig inventat. Ara ja és tard. Ha concentrat tots els esforços en... Continue Reading →
EQUILIBRI
Mantenir l'equilibri interiormalgrat les batzegades de la vida. Trontollar per arribar a descobrir lapròpia fragilitat. Aprendre que la vulnerabilitat mostrala fortalesa que portem dins. Llevar-nos cada dia amb ganes deviure a l'aixopluc de l'esperança. Mil vegades si cal. © Mercè PrL Imatge: pixabay