LA MATRACA

Quan faltaven dues setmanes per a les vacances, van començar els preparatius de Nadal. Quins nervis! Era el moment en què el pare baixava de les golfes les caixes dels guarniments. Deixava que el més petit les obrís. Quina emoció!  Anava traient figures, boles i garlandes lluminoses fins que sortia la matraca. Com rodava! Quin... Continue Reading →

LA VENJANÇA ESTÀ SERVIDA

L’Àlvar treu el pot gairebé ple de sota del llit i comença la caça. Alguna cosa ha de fer per no avorrir-se si està castigat. I tot pels deures i per les notetes de la mestra a l’agenda. Quin fàstic! Per culpa seva ara no es pot moure de l’habitació fins que els acabi. Però... Continue Reading →

UN CEL DE COLORS

(SOBRE DIÀLEGS) ― No sé què fer-ne de la classe que m’ha tocat aquest any, Màrius. No paren atenció i es passen l’estona jugant. Estic una mica desesperada. Ho he provat tot― li comenta l’Àngela mentre sopen. De sobte, ell es posa a xarrupar de forma escandalosa. L’Àngela el coneix bé i sap que amb... Continue Reading →

EL TERMÒMETRE

Primer eren els llavis de la mare sobre el front del Marc. No, no tens febre, deia. I  com ho sabia? Ni que fos bruixa! Insistia que es trobava malament i ella anava a buscar el termòmetre. Però estava segura que no s’equivocava. Quan tornava del bany, li feia aixecar el braç i l’hi col·locava.... Continue Reading →

PER UN SOMRIURE

La vida d’en Biel ha fet un gir de cent vuitanta graus. Ja no és el rei de la casa; l’ha substituït en Quim, un marrec de mesos. Tot s’ha convertit en una tirallonga de negatives: ara no, que esta mamant; no facis soroll que el despertaràs; no el toquis amb les mans brutes... No... Continue Reading →

UN PRETEXT QUALSEVOL

(Escriptura autòmàtica. 12 minuts) La frase primera com a pretext. "Estic pendent del llit". Em venen ganes de fer servir els punts suspensius tot i que sé que a la Maria, la profe, no li agraden. En els punts suspensius hi cap tot. Punts suspensius, temps d'espera. Punts suspensius, portes que s'obren. Punts suspensius, misteri.... Continue Reading →

LA MÀQUINA DE COSIR

Des de qualsevol racó de la casa, l’oïda de la Mariona estava amatent a aquella cadència musical que captava del tot la seva atenció. Deixava el que estava fent i corria fins a aquell quartet on la mare tenia el cosidor. Quina frissança per arribar-hi. Entrava de puntetes per no destorbar-la i seia a sobre... Continue Reading →

ABRIL FA OLOR DE LLIBRES

UN LLIBRE ÉS COM UN JARDÍ QUE ES PORTA A LA BUTXACA (proverbi àrab) Cada vegada que he fet una mudanza, i n'he fet unes quantes, m'he anat desprenent de llibres. He intentat això sí que continuessin en el circuit, però en d'altres mans. He fet de la donació una mena de testament sentimental. Fer-ne... Continue Reading →

LA NOIA DE LA PARADA QUINZE

Rosa, la gallinaire, era l’única de tot el mercat que s’havia adonat del que passava entre en Pep i la Virtudes. Ja feia dos mesos que la cosa durava. Si no anaven amb compte, algun dia els enxamparien i es muntaria un bon sidral perquè  la dona d’en Pep era molt gelosa. S’encarava amb la... Continue Reading →

PORS INFANTILS

Fa poc, una caiguda al carrer m'ha obligat a posar-me la vacuna del tètanos. A la fitxa del CAP constava que ja m'havien vacunat feia una veintena d'anys i que no havia tornat a posar-me l'altra de recordatori. Entre vosaltres i jo, les vacunes no són sant de la meva devoció. Quan devia tenir uns... Continue Reading →

Bloc a WordPress.com.

Up ↑