ABRIL FA OLOR DE LLIBRES

UN LLIBRE ÉS COM UN JARDÍ QUE ES PORTA A LA BUTXACA (proverbi àrab)

Cada vegada que he fet una mudanza, i n’he fet unes quantes, m’he anat desprenent de llibres. He intentat això sí que continuessin en el circuit, però en d’altres mans. He fet de la donació una mena de testament sentimental.

Fer-ne la tria porta el seu temps. Cal acomiadar-se’n perquè d’alguna manera cadascun d’ells ha format part d’una època o d’un moment. Alguns m’han fet petits regals, mostres de la vida quotidiana: una entrada de cinema, un tiquet de metro caducat, una paper de caramel… Han fet de punts de llibre provisionals que m’han ajudat a recuperar la pàgina que estava llegint i s’hi han quedat amb aquella lleialtat que tenen algunes coses que poden semblar insignificants.

Tinc els meus llibres favorits; a aquests no hi renuncio. Alguns tenen les pàgines desenganxades i són referents de les moltes vegades que he anat a buscar en ells el consol, la poesia o l’amistat.

Un llibre amb subratllats o amb anotacions al marge parla del que som. Una metàfora de les matrioskes: una història dins d’una altra història.

Mercè

PrL

Imatge: pixabay