Escriure em genera sentiments contradictoris. Seducció i por. No por a la pàgina en blanc ni a les paraules i frases. Por a no tenir res a dir. Diria que tinc el cap poblat d’idees. Idees en abstracte. D’inicis de relats. D’algun que altre personatge amb forma. Però quan arriba el moment de plasmar-lo en un paper i donar forma a una història no sé com fer-ho. Ja sé que es fa camí quan camines. Però en aquest cas hi ha una mena de bloqueig. Un mur de protecció instal·lat al cap. Quan és hora de passar-ho al paper o a la pantalla de l’ordinador, és com si s’apoderés de mi una mena de paràlisi dissuasiva.
És quan escriure és una batalla.
© Mercè
PrL
Imatge: pixabay
des del porxo • blog d'escriptura 
Merche, es una batalla que acaba siempre en una victoria. En una gran victoria. Lo que escribes es muy bueno, creativo, lúcido… ¡y nos encanta!
Un besazo,
Adelaida
Enviado desde mi iPhone
M'agradaM'agrada
A veces me faltan las estrategias y me parece que esto de la escritura es una utopía. Pero sigo adelante. Aunque algunos días cueste.
M'agradaM'agrada