Una suma on hi ha una mica de tot; però sobretot ganes. Tot i que també he tingut moments de defalliment. De tirar la tovallola. De buscar el sentit de publicar per a una molt petita minoria. I la majoria, amics. I he de ser sincera. Publico sobretot per a mi. Per donar sortida a la inquietud uns dies, a la calma d’altres. Al desig i a la frustració també. És l’eix vertebral que em fa avançar i recular a l’hora. Soc així de contradictòria.
Gràcies a tothom!
© Mercè
PrL
Imatge: pixabay
Xin xin, guapa. I endavant!
M'agradaM'agrada
Felicitats i gràcies per publicar els teus posts
M'agradaM'agrada
Quin gust recuperar-te com a lectora del blog!
La vida té aquestes sorpreses.
M'agradaM'agrada
Intento fer comentaris als teus escrits; però no sé si en aquests mesos de parón alguna cosa ha canviat.
Només dir-te que m’agrada la naturalitat i la senzillesa que tens. Poses en pràctica allò de “menos es más”.
Em reconec en alguns dels teus textos. La barreja de por i d’empenta. Gràcies per fer-me saber que no soc l’única.
M'agradaM'agrada
Hola!
Merche, 500 entradas no son cualquier cosa. ¡Es genial! Me gustó que no tirases, hace ya tiempo, la toalla y siguieses publicando. Por el bien de los que te seguimos y por ti misma.
Un besazo!!
PD: ¡Tengo ganas de verte!
Enviado desde mi iPhone
M'agradaM'agrada
A vegades em venen ganes de fer-ne una tria i publicar-les en paper. Creieu que val la pena?
M'agradaM'agrada