ATRAPADA

Hi ha dies que em llevo amb l’ànima encongida. I no sé ben bé per què. Aquests darrers dies, amb menys claror matinera pel canvi horari, apareixen ombres desconegudes. Un neguit sense explicació. Una tristor barrejada amb desconcert. I malgrat tot, acabo aixecant la persiana perquè entri la claror i comenci el dia sense saber com ni quan l’acabaré.

PrL

Imatge: Gènia Pons Moreno