L’olor del cafè que, hospitalària, es difon per la casa.
L’illa del tresor
Joan Margarit
Aixecar-se molt d’hora mentre tothom dorm.
Obrir el pot del cafè.
Deixar que la flaire ens desperti del tot.
Encendre el fogó i posar la cafetera al foc.
Sentir el brunzit del líquit quan puja,
fins que el soroll es va esmorteïnt.
Preparar la tassa.
Veure com el líquid fosc l’omple.
I sentir aquell aroma que és únic i additiu.
© Mercè
PrL
Imatge: pixabay
Siiiiiií! Qué bien lo has descrito. Es un placer.
M'agradaM'agrada